¿Adónde va la pedagogía social? Exaptation como modelo pedagógico de desarrollo en la era de la crisis global

On va la pedagogia social? Exaptation com a model pedagògic de desenvolupament en l’era de la crisi global Aquest article parteix de la pregunta de quin és el paper de la pedagogia social a la primera meitat del segle XXI i la resposta que pretén mostrar és l’ús del terme exaptation a través de l’educació en tot àmbit de la sociabilitat. L’objectiu és evidenciar i descobrir la possibilitat o la manera de ser diferent a través de l’educació. Es tracta d’apreciar la responsabilitat de saber estar al món en relació amb els altres, en un procés d’adaptació constructiva i creativa que té en compte els vincles i la reciprocitat en la precarietat de la realitat d’avui en dia. El procés que suposa el terme exaptation és activat per la dinàmica de la necessitat i del desig a través de la figura de l’educador. Al llarg del text s’analitzen alguns fenòmens socials en els quals sembla produir-se espontàniament un procés d’exaptation, del qual no hi ha encara un terme comprensiu en el lèxic pedagògic. Precisament perquè es configura com a denominació d’un procés que connota la naturalesa de l’actuació pedagògico-social, es considera que pot contribuir a definir l’estatut epistemològic de la disciplina.

Whither Social Pedagogy? Exaptation as a pedagogical development model in the age of global recession This article starts from the question of the role of social pedagogy in the first half of the 21st century, and the response it seeks to show is the use of the term ‘exaptation’ in education in all areas of sociability. The aim is to identify and explore the possibility or the way of being different through education, as a matter of appreciating the responsibility of being in the world in relation to others, in a process of constructive and creative adaptation that takes into account the importance of links and reciprocity in today’s precarious reality. The process described by the term ‘exaptation’ is activated by the dynamics of need and desire through the figure of the educator. The article goes on to analyse a number of social phenomena in which there appears to be a spontaneous process of exaptation, for which there is as yet no comprehensive term in the vocabulary of pedagogy. Precisely because it is configured as a denomination of a process that connotes the nature of the social-pedagogical action, we believe it can help to define the epistemological status of the discipline.